PRODUCTES DE TEMPORADA I. TARDOR: LA CARXOFA

La temporada de la carxofa comença a la tardor, és a dir, des de novembre fins a l’abril.
El conreu d’aquesta hortalissa és especialment important a la costa mediterrània en general, i la costa oriental de la península Ibèrica en particular.

ORIGEN

La carxofa prové del nord-est d’Àfrica, i ja es consumia en l’època dels grecs i els romans, que la consideraven un aliment afrodisíac.

ZeusDiu la llegenda grega que Zeus va convertir a Cyara, una donzella de la que es va enamorar, en la primera carxofa, com a represàlia contra la noia, que havia abandonat el Mont Olimp per a visitar la seva família terrenal. De fet, Cyara és el nom científic de la carxofa.

Pel que fa a la paraula carxofa, prové de l’àrab al-kharshûf que vol dir “llengüetes de terra”, en referència a les fulles de la planta.

Segles més tard, durant l’Edat Mitjana el seu conreu es va anar introduint més al nord, a les penínsules Itàlica i Ibèrica. En aquella època es va millorar el cultiu del cardo més amarg, fet que va permetre obtenir millors i més saboroses varietats.

105117La millora del seu gust va afavorir que al segle XV es consumís de forma regular als territoris italians, i que s’introduís a França.La carxofa va arribar a Amèrica de la mà dels navegants espanyols i francesos, que la van conrear en zones de clima temperat o mediterrani, com Califòrnia.

Actualment el seu cultiu s’ha estès per tota la conca Mediterrània, on es concentra un 80% de la producció mundial. De fet, Itàlia i Espanya són, per aquest ordre, els dos principals productors mundials de carxofa.

 

ATRIBUTS I PROPIETATS NUTRICIONALS

carxofesLa carxofa destaca per poseir diversos minerals, com el calci, el fòsfor i el ferro, així com les vitamines A, C i del grup B. S’ha demostrat que el sonsum de carxofa ajuda a combatre les afeccions hepàtiques, perquè és un veritable protector del fetge. Així, és una hortalissa molt recomenable per contribuir en la mesura del possible a millorar l’estat de les persones que pateixen hepatitis (A i B), cirrosis, degeneració greixosa del fetge causada per l’alcohol, hepatitis alcohòlica, intoxicació per medicaments, i sempre que algú desitgi potenciar les funcions desintoxicants del fetge.

S’atribueixen a la beguda espiritosa italiana Cynar virtuts per a combatre els transtorns del fetge.

Pel que fa a la composició nutricional de la carxofa, en destaca la seva aportació de fibra: una ració individual de carxofes (150 g) aporta 14,1 g de fibra dietètica, la qual cosa representa prop del 40-50% del total de fibra que es recomana consumir en un dia. La fibra contribueix al funcionament intestinal correcte i pot reduir els nivells sanguinis de colesterol.

També cal destacar la presència d’inulina, un compost que actua com a laxant moderat i que pot millorar la funció intestinal.

LA CARXOFA A CASA NOSTRA

El conreu de la carxofa a Catalunya se centra principalment en les zones costaneres, però s’estén per tot el territori, des del Baix Empordà, Maresme, Anoia, Vallès Occidental, Garraf, Baix Camp, fins al Segrià i la Terra Alta. Aquesta àmplia distribució geogràfica de la carxofa en permet allargar la temporada. Així, les primeres carxofes ens arriben el mes de novembre i les darreres a mitjan maig.

Amb tot, cal destacar l’existència de dues zones predominants pel seu tradicional arrelament a l’agricultura local: al Baix Llobregat (carxofa del Prat) i al Delta de l’Ebre (carxofa del Baix Ebre i Montsià).mapa_carxofes

La carxofa del Prat, amb gairebé 100 anys d’història, està en procés d’assolir el distintiu europeu de qualitat d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

L’èxit d’aquest producte al Delta del Llobregat és resultat de les característiques del terreny: profund i fèrtil. A més a més, el clima és temperat gràcies a la protecció de les muntanyes i l’acció marina de la Mediterrània fa que la carxofa del Prat sigui més dolça i tendra que altres varietats i procedències. En destaca la suavitat del seu gust, i un grau menor d’oxidació, així com la seva textura fina, i la suau astringència produïda per la tenacitat de la carxofa.

Per la seva banda, la producció de la carxofa del Delta de l’Ebre, es va popularitzar durant la segona meitat del segle passat com a cultiu alternatiu a altres espècies d’hortalisses. La introducció de canals de regadiu i la seva adaptabilitat als sòls salins en van afavorir el seu conreu.
La varietat més popular és la blanca de Tudela, molt tendra i gustosa, el conreu de la qual es concentra a les poblacions de l’Aldea i Amposta.

CUINA AMB CARXOFA

Pintxo_de_pulpo_con_alcachofaLa carxofa ha esdevingut un element habitual de la cuina catalana, que la cuina i la serveix de nombroses formes: a la brasa, arrebossada, fregida, farcida o acompanyant guisats i tota mena de verdures.

Un exemple de combinació senzilla que lliga perfectament són les amanides o truites amb carxofes, a més de la carxofa amb pernil, bolets o cloïsses.

Risoto de cebada con alcachofaPodeu consultar diverses receptes basades o en les que la carxofa hi juga un paper preponderant en els següents enllaços:
http://www.cuina.cat/ca/carxofes.php

http://www.festadelacarxofa.cat/receptes.htm

 

DADES CURIOSES

Sabíeu que de les llavors de la carxofera s’extreu l’oli de carxofa? La seva com posició és similar a la de l’oli de càrtam o l’oli de gira-sol. La composició en àcids grassos de l’oli de carxofa és linoleic 60%, oleic 25%, palmític 12% i esteàric 3%.
A més a més, recentment s’han fet estudis sobre la viabilitat de l’ús de l’oli de carxofa com a biocombustible.

 

Per a redactar aquest article hem consultat les fonts següents:
http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-productes/carxofa-prat/
http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-productes/carxofa_del_delta_de_l__ebre/
http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir2915/doc34551.html

Related Post